Ir al contenido principal

Entradas

Editar vídeo és fàcil i divertit

La veritat, l'edició del vídeo ens va costar un poquet. Vaig a contar la nostra experiència:  La priemera volta, el vam editar amb el programa Power Director, ja que el veiem com el més complexe, d'on podiem extraure mols efectes i transicions. Però, una volta acabat, va ocórrer l'atragèdia.  Tots els arxius es van ficar en negre. Estava l'extructura, però no les imatges. Doncs, després de recapacitar, vam tornar a la calma, i vam optar per fer-ho amb el programa que ens van recomnar els professors, l'Open Shot. El vam descarregar, però no ens va agradar gens. Acostumats a totes les opcions que et brindava l'anterior programa, ens pareixia que anavem a fer un treball mot simple. A més, anava mol aspai. Aleshores, vam decidir fer-ho amb el programa d'edició del Mac. La conclusió va ser la següent:  https://youtu.be/o9UO3MZ9pwA Pel que ... editar vídeo és fàcil i divertit si tens les aplicacions adecuades, i molta paciència. 
Entradas recientes

Sinopsi. Educació Plàstica i Visual

Una sinopsi, és un esquema o exposició gràfica dels punts generals d'un tema o matèria. Primer, vam fer l'esquema concpetual en paper i, la plutja d'idees anava de la mà.   Després, comencàrem amb l'esquema en l'aplicació Pretzi. Al principi vam fer més com una presentació, però quan vam captar l'idea que volia expressar la professora, vam ficar-nos les piles, i el vam realitzar. Aquesta va ser la conclusió:  https://prezi.com/view/ wYz5cfUlYfMXHaia9Cmy/

Equilibri i estabilitat, però sobretot, motla precisió

L'altre dia a classe, vam fer un repte cooperatiu. Aquest consistia en construir amb fulles de paper una estructura estable. A més, la que més altura portara, seria la guanyadora. Al meu grup i a mi, se'ns va ocórrer fer-li una base perquè tinga estabilitat. Al prinicpi, la base estaba formada per 4 columnes de paper, però al final ens vam decantar per ficar-li 3. Vam enrotllar els fulls de paper amb molta cura i els vam embolicar amb cel. Després, posaben un paper en sentit horizontal per a continuar ficant pisos. L'alçada a la que vam arribar és de 5 pisos. S'ens va derrombar un grapat de voltes, però en quant es desfeia, el tornabem a muntar amb paciència. 

Retrat a Roxana

Els retrats són una bonica manera de plasmar la figura d'una persona en un trosset de paper. I l'altre dia a classe, el professor ens va proposar l'idea de fer-ne un. Jo vaig escollir a la meua companya Roxana. Decidida i segura de mi mateixa, em vaig posar front d'ella, i el llapis anava a soles. Per una banda m'agrada molt dibuixar. També expressar els meus sentiments a través de l'art. Aquesta activitat em va pareixer un repte per a molts, però al cap i a la fi, ens van eixir uns retatros de professionals. 

Espill

L'altre dia a classe, vam aprendre a dibuixar en espill. És una técnica un poquet costosa, ja que has de fixar-te molt bé en el contorn, i procurar fer-ho el més paregut possible. Primer, vam seguir els passos d'una plantilla que ens va donar el professor, però després va ser dibuix creatiu i lliure. Jo vaig optar per representar una bruixa, amb les seues berrugues i exe nas tan gran. A més, li vaig dibuixar una llengua de serp, figurant el verí que en tenen. Així mateix, aqusts dibuixos tenen dos perspectives. Podem veure les dos figueres (cares) partides per la meitat en espill, o podem veure la forma d'una copa. Tot depén dels ulls d e l'observador. 

Les siluetes

Vos preguntareu que vull dir amb allò de siluetes. Aquesta, és una línia exterior que delimita el dibuix d'una figura, especialment quan representa una persona o un animal. Doncs, aquest projecte consisteix en açò, en les siluetes. Vam barretjar dos de persones humanes. Una representaba allò bó, i l'altra, la por i la malícia. Voliem representar el ser dels humans. Dins de cadas cu , hi ha una cosa dolenta i una altra bona. Sempre trobarem les dos, en diferetns mesures i  una més pronunciada que l'altra. I dins d'aquesta locura, es trova l'amor, que tot ho cura. 

L'expressió del dibuix

L'any passat, vam fer les pràctiques escolars amb xiquets i xiquetes de Primària. Va ser una experiència molt gratificant, ja que vaig viure de prop la conexió amb els estudiants. Allò que més em va agradar, va ser la bona relació que vaig establir amb ells, fins arribar a un moment en què cada dia em portava a casa un dels seus dibuixos, fet amb tots els sues cors.  A la meua classe d'Eucació Plàstica, debíem de fer la interpretació d'un dibuix fet per una persona xicoteta. Vaig triar aquest, fet amb tot el cor d'una nena de la meua classe de pràctiques:  Em va sorpedre com una xiqueta de 4rt de Primària dibuixaba amb tanta precisió. A més, està ple de detalls i colors vius.  Vam fer una anàlisi rigurós de cada dibuix. D'aquest, vaig concloure que la xiqueta, pot ser tinguera altes capacitats, ja que a mesura de la seus edat, fa cosses molt més ignobadores i amb més complexitat que la resta dels seus companys.